6. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7. Meravellats i estupefactes, deien:– ¿No són galileus, tots aquests que parlen?
8. Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
9. Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia,
10. de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,
11. tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12. Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres:– Què vol dir tot això?
13. Però d’altres, rient-se’n, deien:– És que el vi els ha pujat al cap.
14. Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:– Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.