Antic Testament

Nou Testament

Fets Dels Apòstols 2:30-39 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

30. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents,

31. va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.

32. »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.

33. La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.

34. Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:»Oracle del Senyor al meu Senyor:Seu a la meva dreta,

35. mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.

36. »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

37. En sentir això, el seu cor va quedar trasbalsat i digueren a Pere i als altres apòstols:– Germans, què hem de fer?

38. Pere els va respondre:– Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l’Esperit Sant.

39. Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i també per a tots els qui són lluny, tants com en cridarà el Senyor Déu nostre.

Llegir capítol complet Fets Dels Apòstols 2