3. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells.
4. Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.
5. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel.
6. Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7. Meravellats i estupefactes, deien:– ¿No són galileus, tots aquests que parlen?
8. Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna?
9. Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia,
10. de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,
11. tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12. Tots estaven meravellats i sorpresos, i es deien els uns als altres:– Què vol dir tot això?
13. Però d’altres, rient-se’n, deien:– És que el vi els ha pujat al cap.
14. Aleshores Pere es posà dret amb els Onze i amb veu forta digué:– Jueus i tots els qui residiu a Jerusalem: enteneu bé això i escolteu amb atenció les meves paraules.
15. No és pas que aquests hagin begut massa, com vosaltres sospiteu: tot just són les nou del matí.
16. Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joel:
17. »Els darrers dies–és Déu qui ho afirma– abocaré el meu Esperit sobre tothom: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves tindran visions, i els vostres vells, somnis.
18. Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meves serventes,i profetitzaran.
19. Faré que apareguin prodigisdalt al cel i senyalsaquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum.
20. El sol s’enfosquirà i la lluna es tornarà sang abans no arribi el dia del Senyor, dia gran i resplendent.