Antic Testament

Nou Testament

Fets Dels Apòstols 2:24-36 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

24. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.

25. Perquè David, referint-se a ell, deia:»Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

26. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat:

27. no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.

28. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant.

29. »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre.

30. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents,

31. va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.

32. »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.

33. La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.

34. Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:»Oracle del Senyor al meu Senyor:Seu a la meva dreta,

35. mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus.

36. »Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.

Llegir capítol complet Fets Dels Apòstols 2