21. Llavors tots els qui invoquin el nom del Senyor se salvaran.
22. »Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.
23. Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.
24. Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.
25. Perquè David, referint-se a ell, deia:»Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.
26. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo; fins el meu cos reposa confiat:
27. no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.
28. M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant.
29. »Germans, permeteu que us parli clarament. El patriarca David va morir i va ser enterrat, i encara avui podem veure el seu sepulcre.
30. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament que Déu li havia fet de posar en el seu tron un dels seus descendents,
31. va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.
32. »A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.
33. La dreta de Déu l’ha enaltit, i ell ha rebut del Pare l’Esperit Sant promès, i ara l’ha abocat amb abundància: això és el que vosaltres veieu i sentiu.
34. Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir:»Oracle del Senyor al meu Senyor:Seu a la meva dreta,