29. Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau.
30. El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, però els deixebles no li ho van permetre.
31. Fins i tot alguns que ocupaven alts càrrecs a l’Àsia i que eren amics d’ell li van enviar un missatge demanant-li que no s’exposés a anar al teatre.
32. L’assemblea estava en plena confusió: els uns cridaven una cosa, els altres una altra, i la majoria ni tan sols sabien per què s’havien reunit.
33. També hi havia un tal Alexandre, que havia estat enviat pels jueus. Alguns de la multitud el van informar de l’assumpte. Llavors ell va fer senyal amb la mà amb intenció de donar una explicació al poble.
34. Però tan bon punt es van adonar que era jueu, es posaren a cridar tots a l’una durant gairebé dues hores:– És gran, l’Àrtemis dels efesis!
35. Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los:– Efesis, ¿qui no sap que la vostra ciutat és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva imatge caiguda del cel?
36. Per tant, ja que això és innegable, convé que us calmeu i no actueu impulsivament.
37. Els homes que heu portat aquí no són culpables ni de sacrilegi ni de blasfèmia contra la nostra deessa.
38. Així, doncs, si Demetri i els seus orfebres han de presentar una causa contra algú, que vagin a les audiències i als procònsols: allí podran acusar-se totes les parts en litigi.
39. I si hi ha altres reclamacions a fer, les tractarem en l’assemblea ordinària.
40. Però ara ens exposem a ser acusats de sedició pel que avui ha passat, ja que no hi ha cap motiu que ens permeti de justificar aquest tumult.I després de dir això va dissoldre l’assemblea.