18. Molts dels qui s’havien convertit a la fe venien a reconèixer les seves pràctiques anteriors i a manifestar-les públicament.
19. Un bon nombre dels qui s’havien dedicat a la màgia van amuntegar els seus llibres i els van cremar davant de tothom. Es va calcular el valor dels llibres i pujava a cinquanta mil monedes de plata.
20. Així la paraula del Senyor s’anava estenent i consolidant de manera poderosa.
21. Quan tot això s’hagué acomplert, Pau, guiat per l’Esperit, prengué la decisió d’encaminar-se a Jerusalem, passant per Macedònia i Acaia, i es digué que, després de ser a Jerusalem, li calia igualment veure Roma.
22. Llavors envià a Macedònia dos dels seus ajudants, Timoteu i Erast, mentre ell es quedava encara algun temps a l’Àsia.
23. Per aquells dies es va produir un gran aldarull a propòsit del Camí del Senyor.
24. Un tal Demetri, argenter, tenia ocupats molts orfebres a fer reproduccions en plata del temple d’Àrtemis, i els procurava així grans beneficis.
25. Demetri els va convocar, amb altres treballadors d’oficis semblants, i els digué:– Companys, tots sabeu que amb aquesta feina ens guanyem bé la vida.
26. També veieu i sentiu a dir que, tant a Efes com en gairebé tota l’Àsia, aquest Pau ha convençut i enredat molta gent, dient-los que els qui les nostres mans fabriquen no són déus.
27. Això no solament posa en perill el crèdit de la nostra professió, sinó que el mateix temple de la gran deessa Àrtemis acabarà tingut per no res i quedarà arruïnada la majestat d’aquella que és venerada en tota l’Àsia i arreu del món.
28. Tot just van sentir aquestes paraules, es posaren a cridar plens de ràbia:– És gran, l’Àrtemis dels efesis!
29. Tota la ciutat es va omplir de confusió i es precipitaren en massa al teatre, arrossegant amb ells els macedonis Gaius i Aristarc, companys de viatge de Pau.
30. El mateix Pau volia presentar-se davant el poble, però els deixebles no li ho van permetre.
31. Fins i tot alguns que ocupaven alts càrrecs a l’Àsia i que eren amics d’ell li van enviar un missatge demanant-li que no s’exposés a anar al teatre.