5. Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies.
6. Però, davant l’oposició dels jueus i les paraules injurioses que li adreçaven, Pau s’espolsà els vestits, en senyal de trencament amb ells, i els digué:– Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar. Jo no en tinc cap culpa. D’ara endavant aniré als pagans.
7. Llavors abandonà la sinagoga i se’n va anar a viure a casa d’un tal Tici Just, adorador de l’únic Déu, que tenia la casa al costat mateix de la sinagoga.
8. Crisp, el cap de la sinagoga, va creure en el Senyor amb tota la seva família, i molts dels corintis, en sentir-ho, creien i es feien batejar.
9. Una nit, en una visió, el Senyor digué a Pau:– No tinguis por; continua parlant, no callis.
10. Jo sóc amb tu, i ningú no et posarà la mà al damunt. Aquí a Corint tinc un poble molt nombrós.
11. Pau s’hi va quedar un any i mig i ensenyava entre ells la paraula de Déu.
12. En temps de Gal·lió, procònsol d’Acaia, els jueus es van alçar tots a l’una contra Pau, el conduïren davant el tribunal
13. i l’acusaven dient:– Aquest individu busca de convèncer la gent d’adorar Déu d’una manera contrària a la Llei.
14. Però quan Pau es disposava a prendre la paraula, Gal·lió va replicar:– Jueus, si es tractés d’un crim o d’un delicte, us atendria com és de justícia;
15. però com que es tracta de controvèrsies sobre paraules i noms i sobre la vostra Llei, l’afer us pertoca a vosaltres. Em nego a judicar aquestes qüestions.
16. I els va treure del tribunal.
17. Aleshores tots van agafar Sòstenes, el cap de la sinagoga, i davant mateix del tribunal el van apallissar. I a Gal·lió, res d’això no li importava.
18. Pau encara es quedà força dies a Corint. Després es va acomiadar dels germans i s’embarcà cap a Síria. L’acompanyaven Priscil·la i Àquila. A Cèncrees s’havia rapat el cap, a causa d’una prometença.