34. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
35. Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat.
36. L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:– Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.
37. Però Pau s’adreçà als oficials dient-los:– A nosaltres, que som ciutadans romans, ens han assotat públicament i sense cap judici i ens han tancat a la presó. ¿I ara ens en volen treure d’amagat? De cap manera! Que vinguin ells mateixos a posar-nos en llibertat!
38. Els oficials van comunicar aquesta resposta als magistrats. Quan aquests van sentir que es tractava d’uns ciutadans romans, van agafar por.
39. Llavors anaren a disculpar-se i, després de treure’ls de la presó, els van pregar que deixessin la ciutat.
40. Pau i Siles van sortir de la presó i anaren a casa de Lídia. Allí van veure els germans i, després d’exhortar-los, se’n van anar.