23. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat.
24. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven.
26. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.
27. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat.
28. Però Pau va cridar amb veu forta:– No et facis cap mal, que tots som aquí!
29. L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles.
30. Després els dugué a fora i digué:– Senyors, què he de fer per a salvar-me?
31. Ells van respondre:– Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.
32. Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva.
33. Aquella mateixa hora, en plena nit, ell se’ls endugué, els rentà les ferides i va rebre immediatament el baptisme amb tots els seus.
34. Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.
35. Quan s’hagué fet de dia, els magistrats enviaren els oficials a ordenar que deixessin aquells presos en llibertat.
36. L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li:– Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.