16. Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci.
17. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:– Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.
18. Durant molts dies va anar fent el mateix, fins que Pau, enutjat, es girà i digué a l’esperit:– En nom de Jesucrist et mano que surtis d’aquesta noia.I a l’instant l’esperit en va sortir.
19. Els amos de la noia, veient que havia desaparegut l’esperança de fer negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrossegar a la plaça de la ciutat davant les autoritats.
20. Quan els hagueren portat davant els magistrats, van dir:– Aquests homes són uns jueus que pertorben la nostra ciutat
21. i prediquen unes normes que a nosaltres, els romans, no ens és lícit d’acceptar ni de seguir.
22. La gent es va amotinar contra ells, i els magistrats, després d’haver-los fet esquinçar els vestits, van ordenar que els assotessin.
23. Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat.
24. L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.
25. Cap a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu, i els presos se’ls escoltaven.
26. Tot d’una, un gran terratrèmol somogué els fonaments de la presó; a l’instant s’obriren totes les portes i es desferen les cadenes de tothom.
27. L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat.