12. D’allí vam arribar a Filips, que és colònia romana, ciutat del primer districte de Macedònia. Vam passar-hi uns quants dies.
13. El dissabte vam sortir fora de les portes de la ciutat, cap a la vora del riu, on suposàvem que hi havia un lloc de pregària. Ens vam asseure i conversàvem amb les dones que s’hi havien reunit.
14. Entre elles hi havia, escoltant, una dona que es deia Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira. Lídia ja adorava l’únic Déu. El Senyor li va obrir el cor perquè fes cas del que deia Pau.
15. Un cop batejats ella i la seva família, ens va pregar:– Si em teniu per fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.I ens hi va fer anar per força.
16. Un dia, mentre anàvem al lloc de pregària, ens vingué a trobar una noia posseïda d’un esperit que endevinava el futur; com que era pitonissa, els seus amos hi feien un bon negoci.
17. La noia començà a seguir-nos, a Pau i a nosaltres, tot cridant:– Aquests homes són servidors del Déu altíssim i us anuncien el camí de la salvació.