40. Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes:
41. Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu.
42. Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d’aquestes coses.
43. Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
44. El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor.
45. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau.
46. Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:– Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans.
47. Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra.
48. Sentint això, els pagans s’alegraven i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe.
49. La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió.