20. Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel.
21. Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys.
22. Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei i, testimoniant a favor d’ell, digué:»– M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull.
23. »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.
24. Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió.
25. Joan, quan acabava el seu camí, deia:»– Jo no sóc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no sóc digne de deslligar les sandàlies.
26. »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació.
27. Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir:
28. tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar.