18. En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:– Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.
19. Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus;
20. tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor.
21. I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
22. Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, envia-ren Bernabé a Antioquia.
23. Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit,
24. ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor.
25. Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule;
26. el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
27. Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia.
28. Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi.
29. Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea.