15. »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi.
16. Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.”
17. Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?
18. En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:– Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida.
19. Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus;
20. tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor.
21. I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor.
22. Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, envia-ren Bernabé a Antioquia.
23. Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit,
24. ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor.
25. Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule;
26. el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians.
27. Per aquells dies, alguns profetes van baixar de Jerusalem a Antioquia.
28. Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi.