22. Ells respongueren:– El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23. Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava.
25. Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus.
26. Pere el va fer aixecar dient-li:– Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
27. Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida.
28. Els digué:– Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
29. Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30. Corneli respongué:– Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents
31. i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines.
32. Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.”
33. Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos.
34. Llavors Pere prengué la paraula i digué:– Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
35. sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin.