18. Trucaren i preguntaren:– ¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
19. Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant li digué:– Hi ha tres homes que et busquen.
20. Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo.
21. Pere baixà a trobar aquells homes i digué:– Jo sóc el qui busqueu. Per què heu vingut?
22. Ells respongueren:– El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, molt apreciat per tots els jueus, ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
23. Pere, aleshores, els féu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
24. El dia següent van arribar a Cesarea, on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava.
25. Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus.
26. Pere el va fer aixecar dient-li:– Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu.
27. Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida.
28. Els digué:– Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú.
29. Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
30. Corneli respongué:– Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, es presentà davant meu un home amb vestits resplendents
31. i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines.
32. Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.”
33. Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos.
34. Llavors Pere prengué la paraula i digué:– Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones,
35. sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin.
36. Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots.
37. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan.
38. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.