1. Hi havia a Cesarea un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica;
2. era un home piadós, que creia en l’únic Déu amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu i pregava a Déu constantment.
3. Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:– Corneli!
4. Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué:– Què hi ha, Senyor?L’àngel continuà:– Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents.
5. Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere.
6. S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
7. Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança,
8. els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
9. L’endemà, cap al migdia, mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar.
10. Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi:
11. veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes.
12. Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells.
13. Llavors una veu li va dir:– Pere, aixeca’t. Mata i menja.
14. Pere contestà:– De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur.