4. Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:– No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar:
5. Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.
6. Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:– Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel?
7. Ell els contestà:– No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat.
8. Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.
9. Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure.
10. Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs
11. i els digueren:– Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.
12. Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte.
13. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume.
14. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.
15. Un d’aquells dies, Pere es posà dret enmig dels germans reunits, que eren unes cent vint persones, i els digué:
16. – Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús.
17. Era un que pertanyia al nostre grup i havia estat designat per a participar d’aquest mateix ministeri.