9. Portaven unes cuirasses com cuirasses d’acer, i el brogit de les seves ales era com el d’una munió de carros de guerra llançant-se a la batalla.
10. Com els escorpins, duien cues amb fiblons, i aquestes cues havien rebut el poder de fer mal als homes durant cinc mesos.
11. El seu rei és l’àngel del l’abisme, anomenat Abadon en hebreu i que en grec duu el nom d’Apol·liont.
12. El primer «ai» ha passat. Encara en vindran dos més.
13. Va tocar el sisè àngel i vaig sentir una veu que sortia dels quatre angles de l’altar d’or que hi ha al davant de Déu,
14. i deia al sisè àngel que duia la trompeta:– Deslliga els quatre àngels encadenats vora l’Eufrates, el gran riu.
15. Llavors foren deslligats els quatre àngels que estaven preparats per a tal hora i tal dia de tal mes i tal any, perquè matessin la tercera part dels homes.
16. El seu exèrcit era de vint mil miríades de soldats a cavall: així vaig sentir que ho proclamaven.
17. Els cavalls i els seus genets, que vaig veure en plena visió, duien cuirasses de foc, de jacint i de sofre; els caps dels cavalls semblaven caps de lleó, i les seves boques vomitaven foc, sofre i fum.
18. Una tercera part dels homes va morir d’aquelles tres plagues: el foc, el fum i el sofre que vomitaven les boques dels cavalls.
19. El poder dels cavalls residia, doncs, a la boca, i també a la cua, ja que tenien cues com serps, amb cap i tot, capaces de fer mal.
20. Els homes que quedaven, els qui no van morir d’aquelles plagues, no renunciaren a allò que les seves mans havien fabricat i van continuar adorant dimonis i ídols d’or, plata, bronze, pedra i fusta, incapaços de veure-hi, de sentir-hi o de caminar;