10. I cridaven amb veu forta:– Senyor, sant i veraç, quant de temps trigaràs a fer justícia i a demanar comptes de la nostra sang als habitants de la terra?
11. Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, servents amb ells i que, com ells, havien de ser morts.
12. Després, quan l’Anyell va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrèmol. El sol s’enfosquí com un sac negre, la lluna es tornà tota com si fos sang,
13. les estrelles del cel caigue-ren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada;
14. el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes.
15. Els reis de la terra, els magnats, els generals, els rics, els poderosos, tots els esclaus i els homes lliures van amagar-se a les coves i a les roques de les muntanyes.
16. I deien a les muntanyes i a les roques:– Caieu damunt nostre i amagueu-nos de la mirada d’aquell qui seu al tron i de la indignació de l’Anyell.
17. Perquè el dia terrible de la seva indignació ja ha arribat, i ¿qui serà capaç de resistir?