Antic Testament

Nou Testament

Apocalipsi 22:1-10 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

1. L’àngel em va mostrar també el riu de l’aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l’Anyell.

2. Al mig de la plaça de la ciutat, amb el riu a banda i banda, hi ha l’arbre de la vida, que fa fruit dotze vegades; cada mes dóna el seu fruit, i les seves fulles serveixen per a guarir els pobles.

3. A la ciutat no hi haurà res de maleït. Hi tindran el seu tron Déu i l’Anyell. Els seus servents l’adoraran,

4. el veuran cara a cara i portaran el nom d’ell escrit al front.

5. La nit ja no existirà, no caldrà la llum dels gresols ni la llum del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles.

6. Després l’àngel em va dir:– Les paraules que has sentit són certes i veritables. El Senyor Déu, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir.

7. “Vinc de seguida.” Feliços els qui fan cas de les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre!

8. Jo, Joan, sóc el qui vaig sentir i vaig veure aquestes coses. I després de sentir-les i veure-les, em vaig prosternar als peus de l’àngel que me les havia mostrades, amb la intenció d’adorar-lo.

9. Però ell em digué:– No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans els profetes, i com tots els qui fan cas de les paraules que hi ha en aquest llibre. A Déu, has d’adorar.

10. L’àngel em digué encara:– No guardis sota segell les paraules de la profecia que hi ha en aquest llibre, perquè el temps s’acosta.

Llegir capítol complet Apocalipsi 22