1. Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
2. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.
3. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.
4. Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
5. I el qui seu al tron va afirmar:– Jo faig que tot sigui nou.I afegí:– Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.