1. Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
2. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.
3. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.
4. Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
5. I el qui seu al tron va afirmar:– Jo faig que tot sigui nou.I afegí:– Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.
6. Després em va dir:– Ja s’han complert! Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi. Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res.
7. El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu.
8. Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.
9. Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, i em va parlar així:– Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.
10. Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu
11. i envoltada de la seva glòria. Resplendia com la pedra més preciosa, com un jaspi cristal·lí.