5. Després va sortir del tron una veu que exclamava:– Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.
6. Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. I deien:– Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne.
7. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada.
8. Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant.
9. Després un àngel em va dir:– Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!”Em digué encara:– Aquestes paraules són veritables paraules de Déu.
10. Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:– No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia.
11. Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.
12. Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell.
13. Portava el mantell xop de sang. El seu nom és «la paraula de Déu».
14. El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim.