3. I proclamaven encara:– Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles.
4. Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, dient:– Amén! Al·leluia!
5. Després va sortir del tron una veu que exclamava:– Lloeu el nostre Déu, tots els seus servents, tots els qui el venereu, petits i grans.
6. Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. I deien:– Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ha instaurat el seu Regne.
7. Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada.
8. Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, que són les bones obres del poble sant.
9. Després un àngel em va dir:– Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!”Em digué encara:– Aquestes paraules són veritables paraules de Déu.
10. Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:– No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia.
11. Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.
12. Els seus ulls eren com una flama de foc; duia al cap moltes diademes i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell.