4. Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel:– Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;
5. perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu s’ha recordat les seves injustícies.
6. Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia.
7. En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol.”