13. el cinamom i l’amom, aromes, ungüents i encens, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes.
14. Els fruits de tardor que desitjava la teva ànima s’han esvaït, has perdut brillantors i esplendors, i no tornaran mai més.
15. Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran
16. dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!
17. En una hora s’ha perdut tanta riquesa!»Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny,
18. veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»
19. I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»
20. Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.
21. Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:– Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més!
22. Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola.
23. La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; tampoc ningú no sentirà dins d’ella més el cant del nuvi i de la núvia. I és que els teus marxants dominaven el món, perquè tu enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries;
24. i estàs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.