1. Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
2. Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
3. i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell:– Senyor, Déu de l’univers,les teves obres són grans i admirables.Rei de les nacions,els teus camins són justosi veritables.
4. Senyor, qui no et venerarà?Qui no glorificarà el teu nom?Perquè tu ets l’únic sant,i ara que has revelatles teves justes decisions,totes les nacions vindran a adorar-te.
5. Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança,
6. i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli pur i resplendent, amb cenyidors d’or al pit.
7. Un dels quatre vivents lliurà als set àngels set copes d’or plenes de la fúria del Déu que viu pels segles dels segles,