1. Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
2. Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
3. i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell:– Senyor, Déu de l’univers,les teves obres són grans i admirables.Rei de les nacions,els teus camins són justosi veritables.