12. Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!
13. Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel:– Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”
14. Aleshores vaig veure un núvol blanc i al damunt un que hi seia, semblant a un fill d’home. Anava coronat amb una corona d’or i duia a la mà una falç esmolada.
15. Un altre àngel va sortir del temple i digué cridant amb veu forta al qui seia sobre el núvol:– Fes córrer la teva falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, i el sembrat de la terra ja és madur.
16. Llavors el qui seia sobre el núvol va passar la falç per la terra, i la terra va quedar segada.
17. Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat.
18. Sortí llavors de l’altar l’àngel que tenia poder sobre el foc i digué cridant amb veu forta al qui duia el falçó:– Fes córrer el teu falçó esmolat i verema els raïms de la vinya de la terra, que el raïm ja és madur.
19. L’àngel va passar el seu falçó per la terra, veremà la vinya i abocà els raïms al gran cup de la fúria de Déu.
20. Van trepitjar els raïms fora de la ciutat i en va sortir sang que arribava a les brides dels cavalls a una distància de mil sis-cents estadis.