1. Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quarantaquatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare,
2. i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara.
3. Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.
4. Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges. Han estat recatats d’entre els homes com a primícies per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va.