1. Després vaig veure l’Anyell dret dalt la muntanya de Sió, i amb ell hi havia els cent quarantaquatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom del seu Pare,
2. i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara.
3. Cantaven un càntic nou davant el tron i davant els quatre vivents i els ancians. I ningú no podia aprendre aquell càntic fora dels cent quaranta-quatre mil que havien estat rescatats de la terra.
4. Aquests són els qui no s’han tacat amb cap dona: són verges. Han estat recatats d’entre els homes com a primícies per a Déu i per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va.
5. En els seus llavis no s’ha trobat l’engany: són irreprensibles.
6. Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.
7. I deia amb veu forta:– Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.
8. Va seguir un segon àngel, que proclamava:– Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, la que embriagava totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució.
9. I els va seguir un tercer àngel que deia amb veu forta:– Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua, i portin al front o a la mà la seva marca,
10. hauran de beure el vi de la fúria de Déu, abocat sense barreges a la copa de la seva indignació. Seran turmentats amb foc atiat amb sofre davant els àngels sants i davant l’Anyell,
11. i el fum del seu suplici pujarà pels segles dels segles. Els qui adorin la bèstia i la seva estàtua i els qui portin la marca del seu nom no tindran repòs ni de nit ni de dia.