1. Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne:
2. proclama la Paraula, insisteix quan és oportú i quan és inoportú, reprèn, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar.
3. Perquè vindrà un temps que alguns no suportaran la sana doctrina. Seguint els propis desigs i buscant qui els afalagui les orelles, s’envoltaran d’un munt de mestres,
4. es negaren a escoltar més la veritat i es desviaran cap a les faules.
5. Tu, però, sigues sobri en tot, suporta els sofriments, fes obra d’evangelitzador, compleix bé el teu ministeri.
6. Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença.
7. He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe.
8. I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.
9. Afanya’t a venir a trobar-me aviat.
10. Per amor d’aquest món, Demes m’ha abandonat i se n’ha anat a Tessalònica. Crescent se n’ha anat a Galàcia, i Titus, a Dalmàcia.
11. Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi. Pren Marc i porta’l amb tu, que m’és útil en el ministeri.
12. He enviat Tíquic a Efes.