4. Tinc presents les teves llàgrimes i desitjo vivament de veure’t i omplir-me d’aquest goig.
5. Faig memòria de la teva fe sincera, que ja va habitar en la teva àvia Lois i en la teva mare Eunice. Tu la tens igual, n’estic segur.
6. Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans.
7. Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny.
8. Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyeixis de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.
9. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist.
10. Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l’evangeli, ha fet resplendir la vida i la immortalitat.
11. Jo he estat constituït herald, apòstol i mestre d’aquest evangeli.
12. És per això que suporto aquests sofriments, i no me n’avergonyeixo. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el dipòsit de la fe que m’ha estat confiat.