1. Volem que conegueu, germans, la gràcia que Déu ha concedit a les esglésies de Macedònia.
2. Tot i haver estat molt provats per les tribulacions, els ha sobrat alegria per a treure tresors de generositat de la seva extrema pobresa.
3. Dono testimoni que han aportat tot el que podien i fins més del que podien. Espontàniament,
4. ens han demanat amb molta insistència de poder participar en la col·lecta a favor del poble sant.
5. Complint el voler de Déu, i més enllà del que podíem esperar, s’han donat ells mateixos, primerament al Senyor i després a nosaltres.
6. Per això hem recomanat a Titus que acabi també entre vosaltres aquella obra generosa que ja havia començat.
7. Vosaltres teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneixement, sol·licitud plena i l’amor que de nosaltres heu rebut. Tingueu també ara una generositat abundosa.
8. No parlo així per donar-vos un manament. Voldria que l’exemple de sol·licitud dels altres us portés a demostrar la sinceritat del vostre amor.
9. Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa.
10. A propòsit d’això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l’any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la.
11. Ara, doncs, hauríeu d’acabar-la, perquè aquella ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats.
12. Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té.
13. No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d’haver igualtat.
14. En el moment present, allò que us sobra a vosaltres ha de compensar el que els falta a ells, per tal que allò que els sobri a ells compensi el que us falti a vosaltres. Així s’arribarà a la igualtat,
15. tal com diu l’Escriptura: Ni en sobrava als qui n’havien recollit molt ni en faltava als qui n’havien recollit poc.
16. Donem gràcies a Déu, que ha posat en el cor de Titus el mateix interès que jo tinc per vosaltres.
17. Titus havia acceptat la nostra invitació, i ara, mogut pel seu gran interès, us ha vingut a veure per pròpia iniciativa.
18. Amb ell hem enviat aquell germà que és lloat en totes les esglésies pel seu treball a favor de l’evangeli.
19. A més, les comunitats l’han elegit per company nostre de viatge en aquesta obra de generositat, obra que nosaltres complim a glòria del mateix Senyor i com a expressió de la nostra bona voluntat.
20. D’aquesta manera volem evitar motius de crítica en l’administració d’una quantitat tan gran:
21. hem de procurar fer el bé no solament davant de Déu, sinó també davant els homes.
22. Juntament amb ells dos hem enviat un altre germà nostre; aquest germà ens ha mostrat moltes vegades el seu interès, i el seu interès encara augmentarà per la gran confiança que ha dipositat en vosaltres.
23. Titus és el meu company i col·laborador prop de vosaltres. Els altres germans nostres són enviats de les esglésies, i són la glòria del Crist.
24. Doneu-los, doncs, proves d’amor davant de totes les comunitats i demostreu que ens gloriem de vosaltres amb raó.