7. la veritat que anunciem i el poder de Déu; constants també quan brandem a dreta i esquerra les armes de la justícia,
8. quan som honorats i quan som menyspreats, quan malparlen de nosaltres i quan en parlen bé. Ens tenen per impostors, però diem la veritat;
9. ens ignoren, però de fet som coneguts; ens tenen per moribunds, però encara vivim; ens apallissen, però no ens executen;
10. ens veuen entristits, però sempre estem contents; ens tenen per miserables, però n’enriquim molts; sembla que no tenim res, però som amos de tot.
11. Corintis, us hem parlat amb franquesa, us hem obert el cor de bat a bat.
12. No trobareu reserves en nosaltres; només n’heu trobades dins vostre!
13. Us parlo com a fills: corresponeu-hi també vosaltres i obriu el vostre cor!
14. No us lligueu al jou dels infidels. Com poden anar juntes la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i la tenebra?
15. Quina entesa pot haver-hi entre Crist i Belial? Com poden avenir-se el creient i el qui no creu?
16. Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols? I aquest temple del Déu viu som nosaltres, tal com Déu mateix va dir: Habitaré en ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
17. Per això, sortiu d’enmig d’ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d’impur, i jo us acolliré.
18. Jo us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles. Ho diu el Senyor de l’univers.