Antic Testament

Nou Testament

2 Corintis 2:5-17 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

5. Aquell qui m’ha donat el disgust, no me l’ha donat a mi sol, sinó, en certa manera, sense voler exagerar, a tots vosaltres.

6. Ara ja en té prou amb la reprensió de la comunitat;

7. el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís.

8. Per això us demano que li demostreu el vostre amor,

9. ja que la meva intenció en escriure-us era d’assegurar-me que sou obedients del tot.

10. Jo perdono tothom a qui vosaltres perdoneu; fins i tot quan he perdonat a qui calia que perdonés, ho he fet per vosaltres, en presència de Crist.

11. No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.

12. Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta,

13. però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia.

14. Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement.

15. Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden:

16. per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta?

17. Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.

Llegir capítol complet 2 Corintis 2