11. No volem pas que Satanàs en tregui partit, que ja coneixem massa les seves intencions.
12. Quan vaig arribar a Tròada per anunciar-hi l’evangeli del Crist, vaig veure que el Senyor me n’havia obert la porta,
13. però el meu esperit no reposava, perquè no vaig trobar-hi Titus, el meu germà. Llavors em vaig acomiadar d’ells i me’n vaig anar a Macedònia.
14. Donem gràcies a Déu, que, en el Crist, sempre ens porta en el seu seguici triomfal i, per mitjà nostre, escampa a tot arreu la bona olor del seu coneixement.
15. Perquè nosaltres som el perfum que Crist ofereix a Déu i que s’escampa entre els qui se salven i entre els qui es perden:
16. per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta?
17. Nosaltres, de tota manera, no fem com molts que mercadegen amb la paraula de Déu, sinó que, units a Crist, parlem amb sinceritat, de part de Déu i a la seva presència.