8. He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi,
9. però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist.
10. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les angoixes per causa de Crist. Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort.
11. He obrat sense seny, però vosaltres m’hi heu obligat. Sou vosaltres qui m’hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols.
12. Els signes autèntics de l’apòstol els heu vist realitzats entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles.
13. En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!
14. Estic a punt de venir a trobar-vos per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d’estalviar per als pares, sinó als pares per als fills.
15. De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m’estimeu menys?
16. Heu d’admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa.
17. ¿És que m’he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos?