Antic Testament

Nou Testament

2 Corintis 1:9-16 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

9. Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.

10. Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos,

11. amb l’ajut també de les vostres oracions. Així la gràcia que haurem obtingut per la pregària de moltes persones farà que molts donin gràcies per nosaltres.

12. Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana.

13. En efecte, en les nostres cartes només hi trobareu allò que tots hi podeu llegir i entendre. I espero que arribareu a entendre totalment

14. allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre.

15. Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia:

16. passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d’on hauria tornat a vosaltres perquè m’ajudéssiu a preparar el viatge a Judea.

Llegir capítol complet 2 Corintis 1