14. allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre.
15. Amb aquesta confiança, havia projectat de venir primer a trobar-vos, perquè obtinguéssiu una segona gràcia:
16. passant per Corint hauria anat a Macedònia, des d’on hauria tornat a vosaltres perquè m’ajudéssiu a preparar el viatge a Judea.
17. Aquests eren els meus plans. ¿Direu que vaig obrar amb lleugeresa? ¿O bé que prenc decisions mogut per interessos purament humans, i que tan aviat dic un sí com un no?
18. Déu n’és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no.
19. El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí!
20. En Jesucrist, totes les promeses de Déu han trobat un «Sí», i per això, gràcies a ell, diem «Amén» a Déu i li donem glòria.
21. És Déu mateix qui ens ha ungit i ens referma en Crist, juntament amb vosaltres.
22. Ell ens ha marcat amb el seu segell i, com a penyora, ha posat en els nostres cors el do del seu Esperit.
23. Jo us asseguro per la meva vida, i poso Déu per testimoni, que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.
24. No volem pas dominar la vostra fe, que manteniu tan ferma; més aviat volem contribuir a la vostra alegria.