6. Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres,
7. si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills,
8. el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
9. Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu.
10. Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.
11. Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres
12. us exhortàvem, us encoratjàvem i us empenyíem a viure d’una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria.