1. Sabeu prou bé, germans, que la nostra estada entre vosaltres no va ser infructuosa.
2. De fet, com sabeu, acabàvem de sofrir maltractaments i injúries a Filips, però el nostre Déu ens va donar valentia per a anunciar-vos el seu evangeli enmig d’una forta oposició.
3. I és que la nostra predicació no s’inspira en l’error, ni en intencions poc netes, ni busca l’engany.
4. Déu ens ha provat i considerat aptes per a anunciar l’evangeli que ens ha confiat; per això prediquem no pas mirant de complaure els homes, sinó mirant de complaure Déu, que posa a prova els nostres cors.
5. Com ja sabeu, mai no vam adular ningú, ni ens inventàvem pretextos per a guanyar diners: Déu n’és testimoni.
6. Tampoc no buscàvem honors humans, ni de part vostra ni de part d’altres,
7. si bé, com a apòstols de Crist, us hauríem pogut fer sentir el pes de la nostra autoritat; però, ben al contrari, ens férem infants enmig vostre. Com una mare que cria i dóna escalf als seus fills,
8. el nostre afecte per vosaltres era tan gran, que estàvem decidits a donar-vos, no tan sols l’evangeli de Déu, sinó fins i tot les nostres pròpies vides. Tant us havíeu fet estimar!
9. Ja recordeu, germans, les nostres penes i fatigues: per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre us anunciàvem l’evangeli de Déu.
10. Vosaltres sou testimonis, i Déu també ho és, que ens vam comportar amb vosaltres, els creients, de manera santa, justa i irreprensible.
11. Ja sabeu que, igual com un pare tracta els seus fills, a cada un de vosaltres