9. Però vosaltres sou llinatge escollit, casa reial, comunitat sacerdotal, nació santa, poble que Déu s’ha reservat, perquè proclameu les gestes d’aquell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable.
10. Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.
11. Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres.
12. Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-nos.
13. Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà,
14. i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé.
15. Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància;
16. sou lliures, però no utilitzeu la llibertat com un vel per a encobrir la dolenteria: comporteu-vos com a servents de Déu.
17. Respecteu tothom, estimeu la comunitat, reverencieu Déu, respecteu l’emperador.
18. Esclaus, estigueu sotmesos als amos amb tot el respecte, no solament als bons i afables, sinó també als qui són durs.
19. Perquè és un do suportar penes sofertes injustament quan es fa per amor a Déu.
20. En efecte, què té de gloriós aguantar un càstig corporal si heu comès una falta? En canvi, si després d’obrar bé heu de sofrir i ho suporteu amb paciència, això és agradable als ulls de Déu.
21. – Aquesta és la vocació que heu rebut,ja que també Cristva patir per vosaltres:així us deixava un exempleperquè seguiu les seves petjades.