10. Vosaltres que en altre temps no éreu poble, ara sou poble de Déu; no éreu compadits, però ara ell s’ha compadit de vosaltres.
11. Estimats, us exhorto, com a estrangers i forasters que sou, a apartar-vos dels desigs terrenals que combaten contra vosaltres.
12. Que la vostra manera de viure enmig dels pagans sigui del tot correcta. Així, els qui ara us calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia que vingui a visitar-nos.
13. Sotmeteu-vos, per amor del Senyor, a tota institució humana: a l’emperador com a sobirà,
14. i als governadors com a enviats d’ell per a castigar els malfactors i fer l’elogi dels qui es porten bé.
15. Perquè és voler de Déu que, obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seva ignorància;