1. ¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor?
2. Si per a d’altres no sóc apòstol, per a vosaltres certament que ho sóc; vosaltres sou, en el Senyor, el segell que autentifica el meu apostolat.
3. La meva defensa contra els qui m’acu-sen és aquesta:
4. ¿No tenim dret de rebre el menjar i el beure?
5. ¿No tenim dret que ens acompanyi una germana, una dona cristiana, igual que els altres apòstols, els germans del Senyor i Cefes?
6. ¿O és que Bernabé i jo som els únics que no estem dispensats de treballar?
7. ¿Qui serveix en l’exèrcit pagant-se ell mateix les despeses? ¿Qui planta una vinya i no en menja el fruit? ¿Qui pastura un ramat i no s’alimenta de la llet que en treu?
8. No parlo tan sols amb raonaments humans: la Llei, ¿no diu això mateix?
9. En efecte, en la Llei de Moisès hi ha escrit: No posis morrió al bou mentre trilla. ¿Ho diu perquè Déu es preocupa dels bous?
10. ¿No ho diu més aviat per a nosaltres? Certament que ha estat escrit per a nosaltres, perquè el qui llaura i el qui trilla han de treballar amb l’esperança de rebre’n la seva part.
11. Si hem sembrat entre vosaltres béns espirituals, ¿és demanar massa voler recollir-ne béns materials?
12. Si d’altres exerceixen aquest dret damunt vostre, molt més el podem exercir nosaltres. Però mai no n’hem fet ús; al contrari, ho suportem tot per no posar cap obstacle a l’evangeli del Crist.