1. Parlem ara de la carn sacrificada als ídols. Sabem que tots posseïm el coneixement, però el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica.
2. Els qui es fan la il·lusió de conèixer alguna cosa, encara no saben com han de conèixer.
3. En canvi, els qui estimen Déu són reconeguts per ell.
4. Pel que fa, doncs, a la qüestió de si és permès de menjar la carn sacrificada als ídols, ja sabem que un ídol del món no és res, i que de Déu només n’hi ha un.
5. És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.
6. Però per a nosaltres hi ha un sol Déu, el Pare, de qui tot prové i cap al qual caminem, i hi ha un sol Senyor, Jesucrist, pel qual tot existeix i també nosaltres existim.
7. Ara bé, no tothom té el coneixement. Alguns, acostumats fins ara a la idolatria, mengen la carn sacrificada als ídols com si realment fos oferta a ells, i així la seva consciència, feble com és, els fa sentir en pecat.
8. Però un menjar no ens fa ser millors o pitjors davant de Déu: ni ens faltarà res si no en mengem ni ens sobrarà res si en mengem.