6. Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res.
7. Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
8. Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.
9. Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10. Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit,
11. i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
12. Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi.
13. Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi.
14. El marit no creient és santificat gràcies a la seva muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fos així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants.
15. Ara bé, si el no creient es vol separar, que se separi; en aquest cas, el creient, ja sigui el marit o la muller, no queda lligat: Déu us ha cridat a viure en pau.
16. Perquè tu, dona, com pots saber si arribaries a salvar el teu marit? I tu, home, com pots saber si arribaries a salvar la teva muller?
17. D’altra banda, que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar. Aquesta és la norma que dono a totes les esglésies.
18. Si quan Déu el va cridar era circumcís, que no dissimuli que va ser circumcidat; si era incircumcís quan Déu el va cridar, que no se circumcidi.